Es parla molt de la importància de l´amor propi.
Ens han dit que és la clau per a una vida plena i feliç, que ens hem de posar a nosaltres mateixos en primer lloc.
Avui, des de la meva mirada com a fotògrafa, vull reflexionar sobre què és realment l'amor propi i compartir una veritat que sovint oblidem: cultivar-ho no és tan fàcil com pinten.
L'amor propi és com un retrat en blanc i negre que necessita ser revelat en color amb cura i paciència
És una imatge que reflecteix la nostra pròpia valoració i acceptació. Cada instant de cultivar l'amor propi és com capturar la llum i les ombres del nostre ésser.
La màgia de l'amor propi es manifesta quan ens mirem al mirall i ens veiem amb ulls compassius i tendres. És quan reconeixem les nostres virtuts i acceptem les nostres imperfeccions.
És capturar una imatge única
en què ens atrevim a reflectir el nostre SER des de la nostra autenticitat.
Quan cuidem nosaltres mateixos, no només ens donem el regal de l'amor i la pau interior, sinó que també ens preparem per ser millors per als altres.
Si no ens cuidem, si no ens estimem, també estem limitant tot el que podem oferir als altres.
Però el camí del mateix amor no és una passejada pel parc.
És un viatge intern complex i sovint desafiant. Ens han dit que simplement hem d'estimar-nos a nosaltres mateixos, però la veritat és que requereix treball constant i autoreflexió.
Sovint ens trobem amb autocrítiques internes, les veus de les quals ens van recordant els nostres errors i debilitats. A través de la meva pròpia experiència he après que el primer pas per cultivar el propi amor és escoltar les veus internes canviant el diàleg intern amb nosaltres mateixos. Transformar els pensaments negatius en afirmacions positives que ens permetin abraçar-nos amb acceptació i compassió.
Com una fotografia que es revela amb delicadesa, cal revelar la nostra pròpia autoestima amb cada pensament amorós i cada acció de cura personal. L'amor propi no és egoisme, és una actitud de respecte i estima cap a nosaltres mateixos, que ens permet establir límits sans i prendre decisions que ens beneficiïn sense ferir els altres.
És com ajustar lenfocament de la càmera
per capturar els detalls més preciosos de la nostra vida.
Però enmig de la nostra vida quotidiana agitada, és fàcil oblidar-nos de nosaltres mateixos. Ens preocupem més per complaure els altres i ens omplim de responsabilitats que de vegades no ens corresponen. Ens deixem de banda. La veritat és que el cultiu de l'amor propi requereix valentia, dedicació i prioritat. Com una fotografia que cal emmarcar i exposar, l'amor propi requereix que ens prioritzem.
Així que, reflexionant com treballar el nostre amor propi
potser no sigui tan fàcil com ho pinten.
El que sí que és veritat, és que valdrà la pena cada pas que fem per prendre consciència de la veritable bellesa i la força que habiten al nostre interior i del regal tan meravellós que és, donar-nos la llibertat de SER nosaltres mateixos.
«La bellesa comença amb la decisió de ser una mateixa» -Coco Chanel-
