La festivitat de Tots Sants pot ser un recordatori de la fragilitat de l'existència i la necessitat de viure en pau, harmonia i amor, tant amb els altres com amb nosaltres mateixos i em ve de gust parlar sobre la màgia del perdó.
La meva mirada adquireix una màgia molt especial per reflexionar sobre la vida, la pèrdua i, en particular, sobre la importància d'una acció tan important com saber perdonar.
Una mirada que en realitat em va suggerir durant una conversa molt íntima amb un bon amic i que em va fer reflexionar sobre el poder transformador que pot tenir el perdó a la nostra vida.
Aquesta festivitat en què recordem aquells que ja no estan físicament entre nosaltres em fa pensar en la càrrega emocional que pot suposar no haver perdonat a temps.
Perdonar és possiblement una de les coses més difícils de fer, però és un pas necessari per assolir l'estabilitat emocional i la pau interior.
És un acte profundament humà que té a veure amb el canvi de la nostra mirada.
El perdó és una eina poderosa que ens permet alliberar-nos de càrregues emocionals i de conflictes pendents.
És un alliberament del pes de la rancúnia, la ira i el ressentiment.
Quan perdonem, no justifiquem els errors ni neguem el dolor que ens han causat, sinó que ens alliberem de l'energia que ens manté lligats a aquests sentiments negatius. És com obrir la porta a una au que ha estat tancada en una gàbia durant molt de temps i finalment pot obrir les ales i alçar el vol. La sensació de pau que se sent en obtenir la llibertat omple l'espai que abans estava ocupat per la ferida.
Quan no perdonem, en canvi, portem el pes del passat com una càrrega constant que ens impedeix avançar, les emocions negatives ens consumeixen i ens roben la pau interior.
És com si portéssim una gran pedra a la butxaca que ens recorda constantment la nostra pròpia amargor.
La màgia del perdó ens aporta una transformació profunda que té lloc dins nostre quan prenem la decisió de deixar anar.
El perdó no vol dir oblidar o justificar, sinó permetre'ns viure sense el pes d'antigues ferides. És guarir una cicatriu que, encara que ens ha deixat una marca, ja no supura; ja no ens fa mal. És una manera de curar el nostre cor i alliberar-nos de les cadenes invisibles que ens mantenen ancorats al passat.
En el procés de perdonar, no només deixem anar les rancúnies, sinó que també ens desprenem d'una part de nosaltres que ja ha caducat. És un acte d'amor propi, perquè el perdó no és només sobre l'altra persona, és un regal que ens donem a nosaltres mateixos.
El mes de la festivitat de Tots Sants pot ser un moment significatiu per abraçar aquesta pràctica i permetre'ns avançar amb llibertat emocional i pau interior.
En fer una fotografia, l'elecció de l'enquadrament pot canviar completament la narrativa visual ieaquesta noció es pot extrapolar a la vida mateixa: som nosaltres com triem mirar i enfocar els nostres desafiaments, èxits, relacions i situacions quotidianes. A través de la fotografia he après a ser flexible, a canviar la mirada i enfocar de nou cada cop que sigui necessari, i aquesta flexibilitat m'ha ensenyat que la vida pot ser i tenir la varietat de formes en què siguem capaços de mirar-la.
Fotogràficament i literàriament vostra, La fotògrafa sensible
