NADAL TENIR O SENTIR
S'acosta el Nadal, una època que, sincerament, no em genera l'entusiasme que veig a moltes persones. Podria ser pels excessos materials, l'estrès que sovint acompanya les celebracions o que l'amor que es professa aquests dies en molts casos té data de caducitat.
Mentre molts emboliquen regals amb paper brillant, jo m'envolto a la meva mirada que em porta a una pregunta essencial:
Què vull tenir o què vull sentir?
És fàcil caure en la inèrcia de les compres compulsives o l'excés d'ornaments brillants, però la veritat d'aquestes festes s'hauria de centrar en un gest senzill: l'amor autèntic. Molts s'afanyen a comprar regals, sense adonar-se que el millor regal no es pot empaquetar.
I si en comptes de dirigir la nostra mirada cap a les coses materials la dirigim cap al nostre cor?
De què serveixen els regals ostentosos i les taules costoses si no acompanyen emoció sincera?
En aquesta època és quan m'agrada més valorar les relacions genuïnes.
Realment necessitem més trastos que omplin els nostres espais, o potser seria millor enfocar la nostra mirada a construir vincles significatius i cultivar l'amor que perdura més enllà de les festes?
Tot i que els regals materials poden tenir un impacte momentani i fins i tot provocar sorpreses agradables, la seva importància s'esvaeix ràpidament en comparació de l'amor autèntic que oferim als altres. Cap regal car o ostentós no pot omplir el buit que només l'amor real pot ocupar.
Els sentiments sincers, expressats a través d’actes de generositat, afecte i comprensió, formen vincles que perduren molt més enllà de les festes. Per Nadal, l'única llum que realment ens hauria d'importar no és la de les llums brillants dels carrers, sinó aquella que irradiem des del cor.
No es tracta de la grandesa dels regals que oferim als altres, sinó de la grandesa de l'amor que donem de manera incondicional.
Amb aquesta mirada diferent, podem descobrir que la màgia del Nadal no rau en les compres impulsives, sinó en les connexions significatives i el regal inigualable de l'amor de veritat.
Que cadascú decideixi, més enllà dels regals materials i la lluentor efímera, si vol tenir o vol sentir. Mentre molts es perdran a la bogeria de compres i consumisme, a través de la meva lent sensible, intentaré capturar la poesia que s'amaga en els detalls més quotidians com poden ser aquest somriure sincer compartit amb algú, la calidesa d'una abraçada inesperada, o les paraules de gratitud autèntica.
Això sí que són petites joies que es converteixen en records preciosos per sempre, la veritable màgia que transcendeix i perdura molt més enllà quan els llums del Nadal s'apaguen.
Fotogràfica i literàriament vostra,La fotògrafa sensible
