Ahir va ser un dia extraordinari ple d'emocions i connexions significatives.
Vaig tenir el privilegi de formar part d'una xerrada sobre creixement personal, una experiència basada en la meva pròpia experiència i el poder transformador de la fotografia a la meva vida. Va ser molt més que un simple esdeveniment; va ser una oportunitat d'obrir el meu cor i compartir les lliçons que m'han ensenyat la vida i la fotografia.
Aquest viatge personal ha estat el meu mestre més gran, i parlar-ne davant d'un públic receptiu va ser com mostrar les pàgines del meu diari per connectar amb els altres i compartir el viatge que faci en un moment de la meva vida des de la foscor cap a una vida més plena.
La fotografia ha estat la protagonista i la meva companya fidel en aquest viatge d'una transformació que mai no vaig imaginar possible.
No sempre vaig estar al lloc on sóc avui.
Hi va haver un temps en què em trobava en una situació difícil, buscant respostes i una sortida. Va ser llavors quan vaig descobrir la fotografia, no sols com una sortida professional o una expressió artística, sinó com una eina per transformar la meva perspectiva de la vida.
La fotografia em va ensenyar a veure el món de manera diferent.
Vaig aprendre a apreciar els detalls, a trobar la bellesa en allò quotidià. Aquesta nova forma de mirar no només es va reflectir a les meves fotos, sinó que va transformar la meva vida. A mesura que em submergia en l'art de la fotografia, vaig descobrir que també estava explorant el meu propi ésser. Cada imatge capturada era un reflex de la meva perspectiva interna. El procés creatiu em va permetre reconnectar amb mi mateixa i abraçar la meva autenticitat.
La fotografia ha estat la meva mestra més valuosa, guiant-me per un viatge d'autodescobriment i transformació que m'ha ajudat a veure el món de manera diferent a través de la recerca constant de la bellesa en allò quotidià. No és una qüestió tècnica o artística; la fotografia ha esdevingut la clau que m'obre una nova perspectiva de la vida.
Les meves fotos van deixar de ser simples instantànies per esdevenir fragments de petites històries plenes d'emoció i de significat. Cada clic es va tornar una oportunitat per explorar, descobrir i expressar la meva visió única. A mesura que polia la meva habilitat per compondre imatges, també cultivava una nova manera de mirar la vida.
Ja no veia només objectes, espais o persones, veia històries esperant ser explicades, emocions que volien ser capturades i moments fugaços que mereixien ser immortalitzats.
Aquesta evolució a la meva mirada a més d'enriquir les meves habilitats fotogràfiques, també va transformar el meu enfocament cap a tot el que em passava. Vaig aprendre a trobar la bellesa en allò simple, a celebrar allò efímer ia valorar cada experiència com una instantània única a l'àlbum de la meva existència.
La fotografia es va convertir en un reflex del meu procés de creixement personal.
Així, a través de l'objectiu de la meva càmera, vaig descobrir que la veritable màgia no resideix només en allò que es veu, sinó en la capacitat de veure allò ordinari de manera extraordinària. Aquesta lliçó no només es va quedar a les meves fotos, sinó que també va començar a formar part de la meva manera de viure.
La xerrada d?ahir va ser més que compartir coneixements; va ser obrir el meu cor i explicar la meva història i el feedback que vaig rebre em va emocionar en escoltar com la meva experiència va ressonar en altres.
Aquest post no és només un relat de la meva xerrada; desitjo que sigui un recordatori de la importància de compartir les nostres experiències des de l'autenticitat perquè, encara que en realitat tots compartim vivències universals, com l'amor, la pèrdua, l'alegria i el dolor, allò que realment distingeix les nostres experiències és la manera com les enfrontem cadascun de nosaltres. Cada decisió que prenem, cada desafiament que superem i cada alegria que abracem contribueix a la riquesa única de la nostra pròpia història. Compartir pot ser inspirador i transformador per als altres.
Vull expressar el meu profund agraïment als que van fer possible aquest esdeveniment: Pere Queraltó, per donar-me l'oportunitat; a l'Associació Elna i l'Ajuntament del Pla del Penedès per convidar-me i confiar en mi per compartir la meva història. També a tots els assistents que es van prendre el temps per acompanyar-me. Les seves paraules i suport ressonen a la meva ànima i reforcen el meu compromís de seguir compartint experiències.
Fotogràficament i literàriament vostra,
La fotògrafa sensible
És la singularitat de les nostres respostes i eleccions
la que ens fa ser protagonistes únics de la nostra pròpia història.
Fiona Daurat
